L´ORXA
 
 
INICIO
HISTORIA
 
 

DOCUMENTOS Y ENLACES DE INTERES
Fondo Municipal de Lorcha | L' Orxa (Alicante)

Nombres y toponimos de L´Orxa

Cens de Canèsia de 1608

Nous convertits del dit lloc de Canesia habitadors

Original en llatí i en valencià

Die otauo marcy anno anat. dm. MDCVIII
Nos damia anchel, Justª et Joan morida Juratus Loci llorcha vallerit comande de perpunchent.

Llista realitzada pel notari d'Ibi Lluís Pérez i el seu oficial, assentats en la plaça del Lloc, actuant com a testimonis Nofre Oltra, sastre, i Miguel Pololes, cristià nou ambdós de la baronia de Planes, amb motiu de nomenar Jacobi Sistero procurador General de la Vall i Comanda de Perputxent i Síndic representant legal del Lloc de Canèsia, amb expressió de tots el caps de família.

Cens de la Vall de Perputxent de 1629
Todos habitantes en Beniarrés y poseedores de tierras en Benillup despoblado de dicho Lugar de Lorcha, posteriormente anexo de Beniarrés.
Francisco de Aviejo, Procurador General por su Majestad don Fernando de Borja
.

Llista dels 30 caps de família censats a l'any 1646 a l'Orxa

Memòria del manifest de les cases del lloch y Universitat de Lorcha, el qual son los seguents, fet hui a 10de Noembre del present añy 1646

Cofradia 1634 l'Orxa

Cens de l'Orxa de 1667
Esta es la verdadera nomina y manifest de tots los vehins y habitadors que al present viguen y habiten lo lloc de Lorcha donada per lo justicia jurats de dit lloch migansant jurament a nostre Señor Deu [efa] per aquells prestat en mans y poder de mi dit notari comissari real per a les coses infrascrites los quals vehins y habitadors dixeren ser los segents en virtut de dit jurament

 

Los orígenes de los pobladores de la Vall de Perpuxent
Los orígenes de los primeros asentamientos de población son muy remotos, la importancia de los  yacimientos arqueológicos del
entorno, dan ideas de la antigüedad de los pobladores de la zona.

La vall de Perputxent comprenia els pobles d’Alquenènsia, Benillut, Beniarrés i l’Orxa i el llogaret d’Almadec; el primer i el segon són actualment despoblats, i el darrer tampoc subsistí després de l’expulsió dels moriscs.

Los principales enclaves son:

La Cova de Gori Gori
Renombrada después San Gregori, es una cavidad orientada al SE. A unos 500 m del actual emplazamiento se han  hallado materiales líticos: raspadores, burines, etc. Que se data en el Epipaleolítico, 9000 años A.C. En torno al 5.500 a.C. aparecieron en este abrigo elementos propios de lo que a nivel genérico constituye la segunda fase del Epipaleolítico, complejos geométricos caracterizados por pequeñas piezas en sílex de forma geométrica entre las que destacan los trapecios. La utilización de esta cueva como corral, durante muchos años, ha hecho desaparecer los vestigios de nuestros antepasados. Actualmente se ha vuelto a utilizar como corral de cabras

La Cueva 1 del Barranc de les Foies
Se trata de un abrigo de 15 m. De boca con escasa sedimentación. Yacimiento datado en la Edad de Bronce, segundo milenio A.C.

La Cueva 2 del Barranc de les Foies.
A 100 metros  por encima del barranco hay una segunda cueva utilizada como abrigo, se han encontrado restos de utensilios de silex

La Cova Llarga
A la entrada de la población se han encontrado restos datados en el tercer milenio AC y restos medievales posteriores

Benillup o Benillut
Despoblat a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa. Lloc de moriscs (el 1602 tenia 37 focs), formava part de la comanda de Perputxent. Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés.

Partida de Canassia o Canessia o Alquenènsia o Alcanèssia
En la Partida de Canassia,existen restos de una Necrópolis romana, situada a apenas doscientos metros del Cerro donde se
alza el Castillo. Así como también un yacimiento de utensilios medievales de los siglos XII al XV.
Era un antic lloc de moriscs, habitat per 30 famílies el 1602, annex de Benillut i, després, de l’Orxa. Después de la expulsión de los moriscos (musulmanes que eran cristianos en su apariencia después de 1492) en el mismo año, se va y el lugar desaparece (algunas publicaciones citan que actualmente pertenece al municipiode Beniarres ) .http://www.enciclopedia.cat/


Galería de José Manuel Almer
a

REFERENCIAS
1* Por su parte, los topónimos derivados de كنيسة (kanīsatu, "la iglesia"), como la Canesia (Lorcha), Alcaníssia (Murla), els Canissis (Novelda) o la Carènsia (Turís), denuncian la existencia de núcleos mozárabes.1 http://feudalismoeislam.blogspot.com.es

2
* Coses de ca nostra Toponímia i arqueologia sa canessia-l´església (iIII)
Però hem de remarcar que Kanisia significa en àrab, no ³església² genèricament, sinó específicament ³església cristina². Ho comprova l´existència del mateix nom en la toponímia valenciana(4) Alcanessia amb l´article àrab davant Al-Canessia. Compari´s Almudaina i Sa Mudaina, Albufera i Sa Bufera etc. Aldea situada en la vall de Perputxent (prov. d´Alacant) segons el Diccionari C.V. B, i el mateix Diccionari i el Sr. M. Sanchís Guarner en la seva Gramàtica Valenciana, li atribueixen el mateix sentit originari ³d´església cristiana², comprovat
històricament

3* Topònims mossàrabs:
Canèsia El mossàrab és el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'edat mitjana.
En el cas de la toponímia ha estat important la interpretació de topònims com Alcaníssia, Canèsia, la Canèssia, els Canissis, es Canessis, la Canència, Alquenènsia i Conesa, derivats de l'aràbic kanisa 'església cristiana', que indicarien l'existència d'una comunitat cristiana en època islàmica. Com a testimoni de la pervivència de la població mossàrab en les terres valencianes queden nombrosos topònims derivats del terme àrab Kanisa (kanisiya), que significa església cristiana, com veiem a Alzira (partida de l'Alquenènsia), a Alacant (barranc de Canassia), a l'Orxa (Canessia), a Murla (Alcaníssia), a Torís (Carènsia) i a Novelda (partida de la Romana: Cansissis

Castell de la Barsella
Recinto poligonal sobre un cerro cónico, musulmán, datado en los siglos XII-XIII.

Vertientes del Castell de Perputxent

En esta zona se hallaron varios tipos de materiales: cerámica a mano lisa, dientes de hoz y fragmentos de piedra negra con una
cara pulida. Se data en la primera mitad del segundo milenio A.C. Edad del Bronce
.

Castillo de Perputxent

Declarado Bien de Interés Cultural por Disposición Adicional Segunda de la Ley 16/1985.
L’Orxa o Perputxent existía ya como castillo,
aunque en realidad se trata de dos castillos sobre el mismo emplazamiento, y hoy, a pesar de hallarse en ruinas, aún es fácil distinguirlos, llamado entonces, en época musulmana, Hisn Bubujan, disponía de dos recintos con aljibe, sin grandes construcciónes interiores, fue propiedad a principios del siglo XIII del caudillo musulmán al-Azraq, junto con otras siete edificaciones las Polop, Tárbena, Margarida, Alcalá de la Jovada, Castells, Queirola y Gallinera). Mediante el pacto del Pouet, firmado en el año 1244 por Al-Azraq y el hijo de Jaume I, que estableció pacto de vasallaje  mediante la concesión de sus rentas y pertenencias, cediendo todos los castillos a excepción de éste y Alcalá, los cuales retuvo bajo su dominio junto con otras alquerías como Beniarrés y Benillup. Durante las revueltas que protagonizó al-Azraq el castillo quedó destruido, lo que podría significar el fin del castillo de Perputxent propiamente dicho. En el año 1269 o 59 el rey cedería la villa y el castillo a Gil Garcés de Azagra y posteriormente Joan Llançol de Romaní, Arnau de Romaní fue su propietario, y aunque donaría el castillo y el valle a la Orden de los Templarios en el año 1288, al disolverse esta Orden en el año 1317 el señorío pasó a la de Montesa por privilegio de Jaume Es en este tiempo, siendo sus titulares las órdenes militares, cuando podemos hablar con exactitud del castillo de L'Orxa, pues son ellos quienes lo reconstruyen casi por completo a partir del hisn musulmán construyendo en su interior una fortaleza feudal, con una gran torre y diversas dependencias

No se tiene mucha documentación histórica, el nombre de L’Orxha o L’Orxa no aparece hasta después de la repoblación cristiana de este valle tras la expulsión de los moriscos, la villa fue repoblada con gentes venidas de la islas de Mallorca. Las primeras referencias provienen del siglo XIV, siendo nombrada así una población perteneciente a la Orden de Montesa dentro de la Encomienda de Perputxent, en la que se integraban además las Alquerías de Benillup, desaparecida hoy en día parece ser que estuviera en lo que ahora es el Mas de Botí, la de Alcanesia todavía en pié y donde se cita una necrópolis de origen en época romana y la de Beniarrés.

En este punto, los datos históricos parecen algo confusos y la opinión mas extendida es que en la zona conocida como Lòrxa, es el
Actual emplazamiento de L’Orxa.

En 1.646 compaba con 30 cases. Hasta fa poc la major part de la població activa treballava en una fàbrica de paper. A partir del 1.950 sofrix una gran baixa demogràfica a causa de l'emigració a França i Alcoi, disminuint el nombre d'habitants (orxans) fins els 819 de 1.994, que es reparteixen un terme de 32 qm2.

                                                                                                                    Continuará…

L’Orxa en la Gran Enciclopèdia Catalana

L’Orxa Població: 749 h en 2009
Extensió: 32 km2
Coordenades: -0.311944444 long. 38.843611111 lat.
Municipi del Comtat, a la serralada prebètica valenciana, amb un relleu molt accidentat: serra de l’Albureca (tossal del Serrello, 764 m),
al S; la Solana (836 m), al N; la Safor (1 011 m), a l’E.

Entre la Safor i la Carrasqueta (prolongació de la serra de Benicadell) el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l' estret d’Orxa (que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi). L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha; de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu. Un establiment industrial important és la antiga fàbrica de paper Raduan. La població minva des del començament del s. XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior. La vila (727 h agl [2006], orxans ; 268 m alt.) és encimada dalt un coster a la dreta del riu. L’església parroquial (Santa Maria Magdalena; fins al s. XVI dedicada a Santa Caterina i Santa Bàrbara) fou reconstruïda el 1748. Fou lloc de moriscs (60 focs el 1602) de la fillola de Cocentaina; després de l’expulsió fou repoblada per mallorquins. El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol. A l’altre costat del riu s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa, que defensava el portell de l’estret i l’entrada a la vall de Perputxent. L’orde tingué la senyoria del lloc.

 

L´Orxa